
D’on neix la necessitat de crear un arc en arquitectura? Un recorregut per la història que ens porta fins a les corbes d’avui
Des de l’antiguitat fins a l’arquitectura contemporània, l’arc ha estat un dels elements constructius més revolucionaris. La seva forma corba no respon només a una decisió estètica: neix d’una necessitat estructural, tècnica i funcional que ha acompanyat l’ésser humà durant segles.
Avui, les solucions corbes continuen evolucionant gràcies a tecnologies com el corbat de perfils d’alumini i acer, que permeten reinterpretar un concepte mil·lenari per a projectes actuals.
L’origen de l’arc com a solució estructural mil·lenària
Tot i que l’arc s’associa sovint a l’Imperi Romà, les seves primeres aparicions es remunten molt més enrere. Ja s’utilitzava a l’antiga Mesopotàmia i en construccions de l’antic Egipte, on es feia servir com a solució per cobrir espais sense dependre de grans bigues de fusta, escasses en determinades regions.
La clau era senzilla però revolucionària:
una forma corba permet distribuir les càrregues cap als extrems, evitant que l’estructura col·lapsi pel seu propi pes.

L’arc de mig punt: el llegat romà que va canviar la història
L’arc de mig punt, semicircular i de gran estabilitat, es va convertir en un dels símbols de l’enginyeria romana. La seva forma perfecta permetia:
- Suportar grans pesos.
- Construir aqüeductes, ponts i amfiteatres.
- Crear espais interiors més amplis.
Aquest disseny funcionava tan bé que molts dels seus arcs continuen dempeus més de 2.000 anys després. Cada dovella de pedra transmetia la càrrega cap a l’exterior i cap avall, generant una estructura robusta i duradora. Aquest principi és el mateix que, segles més tard, inspiraria la recerca de noves corbes en diferents estils arquitectònics.
L’arc apuntat: l’alçada i la llum de l’arquitectura gòtica
Durant l’edat mitjana, va sorgir una nova necessitat: elevar els edificis i permetre que la llum inundés els temples.
D’aquesta recerca va néixer l’arc apuntat o arc ogival, utilitzat per primera vegada en l’arquitectura islàmica i posteriorment adoptat per l’estil gòtic europeu.
Aquest arc, format per dues corbes que es troben en un vèrtex, oferia avantatges estructurals respecte a l’arc de mig punt:
- distribuïa millor el pes cap avall i no tant cap als costats,
- permetia murs més prims,
- donava pas a finestrals enormes,
- i feia possibles les alçades monumentals de catedrals i claustres.
Les formes corbes, una vegada més, sorgien d’una necessitat funcional, i no únicament decorativa. Alguns exemples emblemàtics són la Catedral de Notre Dame de París o la Catedral de Burgos.

Arcs rebaixats, parabòlics i el naixement de noves geometries
Amb el Renaixement, i especialment amb l’arquitectura moderna, els arcs van començar a transformar-se en noves variants:
- Arc rebaixat: més baix i estilitzat, ideal per a portes i passatges.
- Arc el·líptic: freqüent en palaus i teatres, amb una estètica elegant.
- Arc parabòlic: popularitzat per Gaudí i per l’enginyeria del segle XX, on la corba respon a càlculs estructurals precisos.
Aquestes noves formes reflecteixen com la recerca de la corba ha estat una constant en la història:
tècnica, estètica, innovació i funcionalitat avancen plegades.
La corba en l’arquitectura contemporània: noves tecnologies, noves possibilitats
Avui, la necessitat de crear arcs i formes corbes continua viva, però amb eines totalment diferents.
Gràcies a tecnologies com el corbat de perfils metàl·lics, és possible reproduir aquestes formes amb precisió mil·limètrica. L’ús de perfils d’alumini i acer curvats ha permès que les corbes s’integrin en:
- façanes ventilades,
- baranes i passamans,
- murs cortina,
- estructures metàl·liques,
- finestres i portes,
- i solucions de disseny d’interiors.
A diferència de la pedra de l’antiguitat, els metalls permeten una precisió mil·limètrica, continuïtat visual i lleugeresa.

Les estructures corbes ja no es limiten a qüestions estructurals: avui la corba és un recurs estètic, funcional i tecnològic que defineix el llenguatge de l’arquitectura contemporània.
De l’arc romà a les façanes corbes actuals, sota un mateix propòsit
Al llarg de la història, els arcs i les formes corbes van sorgir per resoldre reptes concrets: cobrir grans llums, suportar càrregues, guanyar alçada, permetre l’entrada de llum, millorar l’estètica o crear espais més fluids.
Aquest mateix esperit es manté avui quan arquitectes i dissenyadors recorren al corbat de perfils metàl·lics per donar forma a projectes únics.

A Mabelux continuem la tradició de treballar amb la corba
Amb més de 30 anys d’experiència, transformem perfils d’acer i alumini en solucions que uneixen tecnologia, precisió i disseny.
El nostre compromís és continuar ampliant les possibilitats de la curvatura, adaptant-la als reptes arquitectònics i industrials del present.

